Ahir varem fer una classe la mar de xula, amb la Lluna. Quan està concentrada i amb ganes de fer coses ens ho passem la mar de bé. És clar que també té dies, no molts per sort, que no vol fer res més que córrer i perseguir ocells. Llavors ens adaptem i no l’apretem. No se la pot apretar, a la Lluna, que de seguida es bloqueja.
Quan arribem al parc per a fer una classe el primer que fem un cop som al tros de parc on normalment fem les classes (un tros d'herba gran com un camp de futbol, amb arbres al voltant: el paradís, vaja) la fem seure i la deixem una estona olorar, córrer, fer els seus pipis, etc. Després fem cridades, pistes, coses amb obstacles... El que va sorgint. L'interessant és que de vegades hi ha altres gossos i els incorporem a la classe, diguem-ne. Vull dir que ens serveixen perquè la Lluna hi jugui i nosaltres la cridem, per a veure com actua amb altres gossos... En aquest parc tot s’aprofita!
Ahir, com deia, va estar la mar de bé i com que portava la càmera vaig tenir la sort de gravar un parell de coses força interessants. Bé, primer he de dir que quan parlem de treballar amb la Lluna, un galgo de sis anys i mig (o més, possiblement) adoptat fa tres anys, treballar vol dir coses senzilles com ara reforçar la cridada, fer exercicis de mobilitat perquè agafi seguretat en ella mateixa (salt d’obstacles, pujar rampes, enfilar-se amb les potes de davant a un piló de pedra...) i fer una mica de cerca. No l'apretem gens, per descomptat. Es tracta de fer alguna cosa amb ella perquè s'ho passi bé i de pas la mestressa -és a dir jo- també s'ho passi bé i aprengui força coses.
No m’enrotllo més. Us adjunto els links (pesen massa i no sé com enganxar-los dins el blog).
El primer vídeo és una pista. En fem de diversos tipus. Aquest és aixafant l’herba per a fer deixar el meu rastre i anar deixant trossets de pernil dolç de tant en tant fins que al final n’hi deixo molts. Aquest dia de tant en tant es desviava de la pista i jo llavors tibava una mica la corretja i tornava de seguida.
Ah, aquí no es veu, però per començar la faig seure a l'inici de la pista i fent un gest amb la mà cap on hi ha el primer tros de pernil li dic: Lluna, cerca. I ella es posa en marxa.
El segon vídeo és d’un joc. Li anem deixant trossets de pernil per entre uns troncs caiguts i els ha d'anar trobant. Es tracta de que es concentri, que faci servir el nas, que salti entre troncs i branquetes... Jo crec que li agrada! Bé, ho sé, perquè si no, no ho faria. Ui, ella...! I penseu que aquí està lliure! I que el parc és molt gran i li agrada molt!
Estic contenta de les petites coses que anem aconseguint juntes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada