Avui m’he emportat un bon ensurt.
Durant la passejada el Bruc ha fet tentines quatre o cinc vegades. Com la vegada que li va passar a l'autopista venint cap aquí, però no tant greu.
El problema és que m’he trobat enmig de la passejada, sense cap carretera a prop i sense ni uns trista xuxe a la butxaca.
M’he espantat. No em veia capaç d’arribar a casa amb el gos. Se’l veia ben marejat. He trucat a l’Stefania per si era a prop i ens podia recollir si calgués, però com que mentre parlava amb ella el gos anava tirant li he dit que la trucaria quan arribés a casa o a mig camí si ho necessitava. Ella és un encant i m'ha dit que podia quedar-me amb el gos en una rotonda i ella venia de seguida, que en 10 minuts podia ser allà.
Estava a prop de l’Auchan (Alcampo) que tenim darrera de casa (més enllà de l’Auchan hi ha una pista de bicicletes, un parc i un camí molt xulos per passejar) i el que he fet és lligar els gossos i entrar al centre comercial. En un cafè he demanat sobrets de sucre i els he donat al Bruc directament a la boca. M'he esperat una mica que el sucre fes efecte i hem continuat fins a casa, 10 o 15 minuts que se m’han fet eterns, amb el gos caminant súper a poc a poc i jo animant-lo amb la veu i carícies. I la Lluna al nostre costat, és clar.
Definitivament, dins del kit de les passejades he de portar sobrets de sucre o mel. Avui m’he posat un folre polar i només he agafat bosses per caques, claus i el mòbil. No em puc oblidar mai més del sucre. No me la puc jugar.
I no he de fer passejades massa llargues ni per llocs on no pugui arribar un cotxe.
Mareta meva quin panorama...
Ara ja està bé i dorm com una soca. En arribar a casa li he donat menjar i un tros de pa sec. Li he mirat el sucre i estava a 40. Ara li tornaré a mirar, però estic segura que haurà anat pujant.
No sé, potser li hauria de mirar el sucre abans de treure'l. O senzillament abans de sortir li podria donar-li xuxes per a pujar-li el sucre, perquè fent exercici sempre li baixa.
El pitjor és que avui era un dia normal, ell estava bé, ha menjat bé, la temperatura era bona... Això ho fa tot més difícil de preveure. Potser ha estat a causa dels canvis de temps. Avui torna a fer calor després d'uns dies més fresquets. Potser ha canviat la pressió atmosfèrica. En fi!
He de fer-me a l’idea que això pot anar passant i que he de saber reaccionar amb sang freda i sense espantar-me. Que a la vida no tot són flors i violes i que quan tenim un gos hem ser conscients que és un animal, que hem d’estar per ell i vetllar pel seu benestar i la seva salut sempre i que donat que viuen pocs anys, haurem de saber gestionar quan toqui el moment dir-li adéu.
Quin tema, no???
En fi! Per acabar l’entrada, millor que posi una foto divertida del Bruc.
La vaig fer fa un parell de dies. Com es veu, malgrat aquests tropells ell és un gos feliç. El dia que no ho sigui en tornarem a parlar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada