dimarts, 31 de gener del 2012

Seguim! I ara sota la neu!

Avui, després de dies d'anunciar-ho, està nevant i comença a quallar! Teníem previst fer classe amb els gossets, però hi aniré només amb el Bruc, perquè la Lluna se'm mor de fred, si està massa estona voltant amb aquest temps, per molt que porti abriguets i abriguets a sobre!

En canvi el Bruc no té cap problema amb el fred. Li posaré un impermeable perquè no es mulli i apa! però és que li agrada molt treballar! S'ho passa genial i el pobre té tantes poques estones de diversió... No puc ni donar-li massa ossos perquè és diabètic...!

Ja us posaré alguna foto de la classe d’avui nevant. Estem una mica boges, la Ste i jo, però el fred no ens espanta gaire. Anem ben calçades i ben abrigades!

Ahir vaig anar al vete del Bruc perquè li mirés una cosa. Té com unes bosses de líquid a sota les aixelles, com si el medicament que li injectem no li penetrés massa a dins, s'acumulés i li rellisqués fins a l'aixella. Mireu la foto.



El veterinari va dir que ho anéssim observant, però que de moment no féssim res. Segurament és suero que se li ha fet com a reacció a les punxades.  Quin rotllo, no? Li passa cada cosa més estranya, a aquest gos...! Almenys sort que no li fa mal!

També vaig aprofitar per a posar-li la injecció allà mateix i així el veterinari va poder veure com ho feia. En veure-li tot aquell líquid em vaig preocupar per si li estava fent malament. Per sort no, tot va bé.

I ja van quatrei injeccions fetes! Ens en manquen només (només...) 24!

De mica en mica...

divendres, 27 de gener del 2012

Comença el compte enrera!

Avui ha començat el compte enrera per al tractament de xoc per la Leishmania del Bruc amb el Glucantime.

Mareta meva! Les xeringues són enormes! És clar, amb un gos que pesa 57 la dosi es dispara. De fet, necessitem dues xeringues plenes, i injectar-ne una a cada costat de les espatlles.

Mireu les xeringues... 


Doncs han d'estar plenes, perquè són de 10 i li hem d'injectar 18,6.

Avui a ca’l vete hem fet la primera i ha anat molt bé. Ni se n’ha adonat! Ai, compto amb això per a poder superar els 28 dies del tractament! De fet... ja hem superat el primer. Visca

El veterinari és tant fantàstic que s’ha ofert a passar per casa, si no es  deixa donar les injeccions, per a ajudar-me.

Un dia parlaré del Marco, el nostre fantàstic veterinari italià. El trobarem a faltar, el dia que tornem a Barcelona!!

Per cert, que li hem tret sang a la Lluna per a veure si ella també la té o no. Ai, creuarem els dits...




dijous, 26 de gener del 2012

La confirmació

La citologia ha confirmat la Leishmania, o sigui que demà li donarem la primera injecció de Glucantime, el medicament per atacar el paràsit. Aniré a donar-li al vete, així veuré com es fa, ja que és força diferent de la insulina. El líquid és més dens i n'hi he de posar més (és un gos que pesa 57 quilos i això fa que tota la medicació que li donem sigui en quantitats enooooormes). Les injeccions són una mica molestes (el líquid cou, dins la pell) però confiem en la resistència del Bruc perquè se les deixi donar bé. Són 28 dies seguits.

El petit "problema" és que aquest medicament pot danyar els ronyons, que ell ja té una mica tocats, però vaja, millor pensem en positiu, no??

Després es torna a fer una anàlisi i si tot ha anat bé doncs només cal seguir prenent les pastilles (ja les hem començat) i anar fent controls cada 3 i 6 mesos.

Ell ara com ara està molt bé. Ahir anava una mica coix però avui ja no tant i hem fet dues passejades força correctes.

Ja aniré explicant com va el dia a dia!

De moment posaré una foto moníssima dels dos gossets dins el mateix llitet.


I una del parc de Monza ahir per la tarda amb la Lluna. És o no és el paradís caní? Cada dia ens trobem gossets, alguns de nous i alguns habituals amb els que jugar, olorar-se, perseguir-se... El paradís caní, ja us ho dic!!



Ah, fa dies que la Ste i jo hem començat a fer footing pel parc! Anem amb les nostres gossetes i durant una estona les deixem lliures. Bé, la seva, la Mopsy va sempre lliure, però la galga només quan arribem al prat. Em fan por els cotxes que passen per la única carretera que creua el parc. Un dia farem una foto i la penjaré. Veureu que semblem professionals!!!

dimecres, 18 de gener del 2012

Agafeu-vos fort!!!

Mireu quin gruix de gel trec del bol d’aigua dels gossos! A la foto es veuen les restes de gel de dos dies, que no arriben a fondre’s.



Fantàstica passejada pel parc, amb Bruc inclòs! No feia tant de fred com ahir i com que no hi havia gaire gent l'he deixar lliure i ha campat per on ha volgut (dins un radi de 4 o 5 metres de mi, és clar). Si s'allunya massa el crido i ve de seguida. És un encant!

Aquí està amb la Lluna i la Jackie.


I ara... agafeu-vos fort!

Bé, suposo que recordeu que fa uns dies vaig dir que li havien de fer una prova al Bruc per a veure quines globulines tenia altes. Es veu que hi ha tres tipus de globulines: alfa, beta i gamma, de les quals les gamma globulines són les “dolentes”, les que ens han de preocupar.

Doncs el resultat de l’electroforesi va donar com a altes les..... gamma globulines!!! Les dolentes, vaja! El pobre Bruc sembla que hagi trepitjat merda!

Aquestes globulines podes estar altres per alguna infecció bacteriana o per algun tumor. El veterinari va decidir de mirar primer el més senzill de mirar, que també és el "menys greu": les malalties infeccioses: Ehrliquia, Leishmania i Ricketsia.

El resultat ha estat: positiu de Leishmania.

Ni el veterinari s’ho podia creure! Penseu que el mes de setembre li varem fer una anàlisi de sang molt complert i les globulines estaven de conya.

El mateix vespre li varem treure una mostra d'orina per a saber si té els ronyons tocats. Encara no tenim els resultats, però segur que no, perquè la malaltia és molt inicial. De fet, no té cap símptoma. Si no fos pel tema de les cataractes i les proves per a operar-lo no ens n’haguessim adonat fins més endavant i llavors sí que seria un problema.

O sigui que en aquest sentit la cosa no és greu. Ara caldrà fer un tractament d’injeccions durant 28 dies i potser donar-li alguna pastilla.

Per sort ell està molt acostumat a les injeccions i les pastilles, o sigui que no serà difícil tenir la malaltia controlada (ai, espero...).

La mala sort és que s’acaba de posar a la venda a Catalunya la primera vacuna contra la malaltia. Per pocs mesos! La mala fortuna del Bruquet el persegueix...

L’important és que ell està la mar de bé dins dels alts i baixos de la diabetis, però la mar de bé.

Fa riure, perquè quan vol cridar l’atenció perquè té gana toca amb la pota el bol de menjar fins que el tomba i es queda allà parat fent cara de pena.



I si vol la meva atenció per alguna altra cosa o també per menjar se’m cola a sota la taula. Amb la mateixa cara de pena, és clar! Deu pensar "si molesto força haurà de fer-me cas". Que espavilat, el tio!!!


Bruc! Que ens agrades molt!!! I et cuidarem moltíssim sempre!!!




Quin freeeeed!

Fa dies que fa un fred que pela. Al matí estem a -1 o 0 i durant el dia s’arriba a 3 o màxim 4. Passejar els gossos es torna una feina realment de molt de mèrit. El perill de congelació de la punteta del nas és important!

Us adjunto unes fotos de fa un parell de dies, passejant pel parc amb la Ste, la Mopsy, l’Athos i el Mudley. Em va sorprendre que la Lluna (que portava dos abriguets un a sobre de l’altre) estigués tant activa amb aquest fred. Va córrer i jugar moltíssim!

El Bruc ni se s'adona, del fred. De fet, com més fred fa més actiu està. Fins a cert punt, és clar...





No és ben bé neu, és més aviat l'aigua de les plantes, que es congela. El paisatge fa molt de goig, això si... 

I posat a fer bogeries, acabo de quedar amb la Ste per d'aquí una hora anar al parc. Si el Bruc està bé de sucre (ho està) també el portaré, perquè ella hi anirà amb femelles, només. Ja us ho explicaré!!

divendres, 13 de gener del 2012

La Lluneta es fa velleta!

Ai, que la Lluna se’ns fa velleta!! No és que perdi energia, no! Està tant enèrgica com sempre. Quan som al parc corre com una boja! L'altra dia va veure un conill i va córrer com una boja almenys un quilòmetre. Després va tornar (sense conill, per sort!) esbufegant, amb un pam de llengua a fora, feliç i satisfeta de la vida.

El que canvia és el seu aspecte físic. El darrer parell de mesos s'està emblanquint moltíssims! Mireu aquestes fotos:


Es veu més blanca tota ella, oi? Se li estan omplint de pèls blancs fins i tot el clatell i les potetes.

Segons la seva cartilla té 7 anys, però aquesta és una edat aproximada. En realitat pot ser que en tingui 8 o 9.

Com a curiositat explicaré que la seva data de naixement oficial és l'1 de gener del 2005 perquè als gossos abandonats o dels que no sa sap la data de naixement se'ls "fa néixer" a tots l'1 de gener de l'any que es pensi que poden haver nascut.

Jo encara li dono pinso normal, però potser un dia hauré de començar a donar-li pinso Senior. La sort és que és una gossa saníssima. No té cap problema de salut. Fa quatre dies va tenir una traqueïtis, però apart d’això i alguna esgarrinxada no té res de res.

Que duri, perquè ja estem prou liats amb el Bruc, que té malalties per a donar i vendre, el pobre!

Aquí el teniu, a sota de la meva taula de treball. Impossible traballar, amb un Bullmastiff okupant la taula, no?


Ell com més a prop meu està més feliç és.


La gent pensa que aquests gossos tant grans no poden tenir-se en un pis i que és millor que estiguin en un jardí. Si li pregunteu al Bruc on prefereix estar us dirà, sens cap mena de dubte, que el lloc on més li agrada estar és ben a prop del Jordi i meu. La seva felicitat i tranquil·litat és tenir-nos a prop, sentir-se part de la família. Es moriria de tristesa si el condemnéssim a viure al jardí.

Però això és un tema del que ja parlaré un altre dia...

dimecres, 11 de gener del 2012

A classe amb els gossos!!

Ahir el Bruc, la Lluna i jo varem anar, junt amb la Stefania i el seu marit, el Luca, a una xerrada molt interessant de l'Aldo la Spina que es feia en el marc d’un curs bàsic d’educació canina.

El Bruc i la Lluna varen ser convidats en qualitat de “gossos de demostració”. I no és perquè jo sigui la mestressa, però val a dir que varen triomfar del tot!!!

El triomf del Bruc es va basar, bàsicament, en aconseguir empudegar tota l'aula amb els seus pets. Va ser un no parar!!! Mareta meva!!! Entre això i els roncs...! Varem riure!

La Lluna si que va triomfar de debò, perquè varem fer una prova de fer-la seure mirant-la, sense mirar-la, fent servir el llenguatge corporal i no la veu... i va estar fantàstica!! A més, com que feia les coses a poc a poc i com dubtant quan s'asseia es sentia com una mena d'alleujament per tota l'aula. Quina gossa més especial que és!!!

En acabar la classe la gent es va acostar a veure'ls, acariciar-los, fer-los fotos...

Quan tingui fotos (el marit de la Ste és un fotògraf fantàstic!) ja les posaré. De moment en poso dues del Bruc i una de la Lluna.

El Bruc als vespres s’acosta sempre a nosaltres a demanar-nos carícies, a estar a propet nostres, deixar-se mimar... És un gos dolcíssim!





 D'acord, estic bevent una mica de Limoncello! Però és que està boníssim!!! I al vespre... doncs és guay de tant en tant... en fi...

De la Lluna en penjo una treballant al parc. Heu vist que ben assegudeta mentre preparo una pista?? És una súper gosseta!