dilluns, 27 de febrer del 2012

El vent!!!



Està fent us dies esplèndids, a Monza! Semblen dies de primavera. Ni un núvol al cel, entre 16 i 18 graus... Una meravella!!! Però diumenge va fer molt de vent (sort que va començar després de fer el primer aperitiu al jardí!!) i va tombar la pèrgola que ens fa de porxo. Tombada del tot, eh!!


La Lluna amb tant de vent era a dins de casa perquè té por, però el Bruc era a fora, dormint a la seva tumboneta, i no va fer gens de cas al vent. Fins al punt que quan la pèrgola es va tombar no es va ni moure del llitet! Mareta meva! Jo vaig sortir espantada pensant que el trobaria mi mort i soterrat sota ferros i teles i res, tu! El tio estava la mar de bé!

Mireu-lo, mireu-lo! Mareta meva...













Total, que l'he desmuntada tota. És la segona pèrgola que instal·lem i cap de les dues ha funcionat. El problema és que jo volua un porxo per a aixoplugar els gossos quan plou, però els toldos que van clavats a la paret costen moooolts dierns (vaig demanar uns quants pressupostos) i pel poc temps que hem de ser a la casa no valia la pena fer la inversió. Total, que ens quedarem sense pèrgola fins el final de la nostra estada.

De totes maneres com a aixopluc tenen la caseta de fusta, que és perfecte i ells s'hi estan molt a gust.





dimecres, 22 de febrer del 2012

Curs de primers auxilis

El proper mes de març la Stefania i el Marco, el veterinari, han organitzat unes sessions sobre primers auxilis per a gossos.

Aquí teniu el poster. Fa goig, oi?



Inicialment havien previst fer una sessió, però la demanda ha estat tant gran que finalment se’n faran tres.

I sabeu que?!?! El gos de demostració serà el Bruc!!! Fantàstic! Quin farde!!

És que el Bruc és un gos que s’ho deixa fer tot i que no es sent gens intimidat en una sala plena de gent. A més, el veterinari el coneix molt i sap quin caràcter té, com se’l pot manipular... i en canvi a la Mopsy, la gossa de la Stefania, no la coneix tant. I la Lluna no es deixa manipular tant bé.

Total, que si es troba bé (això és el primer), el Bruc serà l’estrella de les vetllades! Això si, ja he advertit al Marco del perill dels pets tant pudorosos del Bruc. Un cop acceptat aquest risc... la resta està tot controlat!

El tema dels primers auxilis és molt i molt important i els amos de gos, la veritat, anem una mica perduts, sobretot amb el primer gos. Què hem fer si el gos s'ofega? I si pateix un cop de calor? O es fa una ferida... Amb una bona preparació els amos podem afrontar qualsevol problema que sorgeixi i controlar més o menys el problema mentre esperem al veterinari.

Prendré bona nota de tot el que expliquin!!!

Apart d’això tot bé, per aquí. Ahir varen treure sang al Bruc per saber com anava la seva infecció i com estava en general. Jo el veig molt bé, animat i força actiu, tot i que això va a dies, perquè a la passejada d’avui al matí se’l veia un punt aixafat, però vaja, la inflamació causada pel Glucantime ja ha desaparegut del tot.

Ara tenim un assumpte amb la Lluna, que fa una mica més d’una setmana li vaig notar un bony a sota la mandíbula. El tenim en observació. De moment el veterinari diu que quasi 100% no és el linfonòdul. Ell esperava que en aquests dies s'hauria absorbit (si fos un hematoma) o augmentat (si fos una infecció). Com que no ha estat el cas esperarem uns dies més (podria ser un abcés i en dos o tres dies es podria rebentar) i si no l’analitzarem.

Jo estic tranquil·la perquè ella està de meravella, molt animada i activa.

Ja us aniré explicant!

divendres, 17 de febrer del 2012

Quina vergonya...

Mareta meva! Quina llàstima comprar una revista de gossos italiana i llegir-hi aquests dos articles!!!





Sort que almenys deixen clar que a Catalunya no es permet l'eutanàsia a les gosseres passats els 10 dies des de la recollida del gos.

És ben certa la frase que l’educació d’un país es demostra en com tracta els seus animals!!

Més d’una vegada, quan sóc al parc passejant els gossos i explico a la gent que sóc de Barcelona he de deixar ben clar que sóc catalana i que a Catalunya els gossos se'ls tracta millor (tot i que encara queda molt de camí per fer...) que a la resta d’Espanya.

En fi! Esperem que de mica en mica les coses vagin canviant...

dijous, 16 de febrer del 2012

Quan sóc fora...


Sempre que marxo de casa carregada amb el trolley per baixar a Barcelona me'n vaig amb un cuquet a l'estómac.

Sé del cert que estaran de meravella, cuidats per la Stefania, que en te cura com si fos jo mateixa (És una noia excepcional, molt dedicada i que s'estima molt el Bruc i la Lluna), però no puc evitar de de pensar-hi i preguntar-me: Farà molt de fred? Sort que la Lluna porta el seu abriguet! Plourà? Ai, que la pèrgola no aïlla del tot i cau aigua! Sort de la caseta de fusta! El Bruc es trobarà bé? Avui potser estava un pèl alt de sucre...

Després els dies passen volant i en un tres i no res serà dilluns i els tornaré a veure!

El cap de setmana passat el Bruc no va estar bé, però almenys aquesta vegada està bé, tranquil, menja de meravella... Bé, va una mica coix, però això ara com ara no és greu. O sigui que estic tranquil·la.

Per a passar-me l’enyorança de gossets penjo algunes fotos dels darrers dies. Que guapos estan els dos!!!

Fa venir ganes de dormir, el Bruc!



El Bruc al parc dimarts passat, buscant trossets de pernil. Li encanta, aquest joc!



La Lluna ben tapadeta per a fer una bona migdiada. Que delicada i petita es veu!



Aquesta és d'aquest matí, en una àrea cani. Als llocs on toca el sol ja gairebé no hi ha neu.



dilluns, 13 de febrer del 2012

VIda quotidiana

El Bruc s’està recuperant d'una manera fantàstica de l'ensurt amb el Glucantime!

Gairebé ja li ha marxat tota la inflamació i el líquid que tenia pel cos, menja moltíssim està enèrgic i amb ganes de passejar i jugar amb les noves pilotetes que li varem comprar.



Uf, sembla que hem superat una altra crisi!! El Bruc té una capacitat de recuperació increïble. És una passada!

Aquests dies està fent un fred increïble, aquí. Fa 15 dies que va nevar i encara hi ha moltíssima neu, perquè la temperatura és sempre tant baixa que la neu no té temps de fondre's. Es formen unes capes de gel perillosíssimes a les voreres que no es netegen.



Ahir al matí varem anar tots quatre a passejar al parc. Perquè us feu una idea del fred, mireu quanta neu hi queda encara!




Varem arribar a casa congelats!!! A mi se'm geles les galtes, sobretot. Ai, tant de fred no pot ser bo per al cutis!!

Els dissabtes i diumenges que portem els gossos al parc normalment no els deixem lliures, perquè hi ha massa gent i molts gossos. Bé, a la Lluna, vull dir, perquè el Bruc gairebé mai no el deixem lliure.

De fet, com que hi ha tants gossos el Bruc s’estressa una mica. Ahir ens va venir al darrera una bona estona un Golden que es va encaterinar amb la Lluna. Feina tenia el Jordi a controlar el Bruc, que es moria de ganes “d'explicar” al Golden que la Lluna era seva!!! Ah, el Bruc... Hi ha coses que no canvien mai!!!

Avui fa força sol, tot i que al matí érem a -6ºC.  Aquesta tarda portaré la Lluna al parc i després vindrà la Stefania i farem la nostra sessió de footing! Estem una mica sonades, ja ho sabem. Però quan acabem, després de córrer mitja horeta, ens trobem la mar de bé. De totes maneress, segur que gaudirem encara més quan no faci tant de fred!!!



divendres, 10 de febrer del 2012

DINOS

Heu sentit mai a parlar dels DINOS? Segurament no. Jo fins ahir tampoc. Són els "Dogs in Need of Space”, és a dir els Gossos que Necessiten Espai.

Vaig tenir referències a aquesta mena de gossos a través del fòrum de gossos diabètics que tant m'ha ajudat amb el tema del Bruc. Un altre dia ja us en parlaré.

Els DINOS són gossos als que, pel motiu que sigui, no s’hi han d’acostar les persones i/o els altres gossos. Son, per exemple:

- Gossos de Treball (pigalls, d’assistència, policies) que no s'han de molestar quan treballen.
- Gossos vells, que no volen que se’ls acostin gossos joves perquè els atabalen.
- Gossos que tenen por o no s'entenen d’altres gossos.
- Gossos que tenen por o no s'entenen amb les persones.
- Gossos malalts (crònics, acabats d’operar, etc) que no poden jugar fort amb altres gossos o que tenen dolor si els acaricies.


Les darreres diapositives llencen els següents missatge:

- Els DINOS no són mals gossos. Només necessiten el seu espai.

- Les famílies dels DINOS han gastat i gasten molts diners i esforços a socialitzar, educar i tenir cura dels seus gossos.

- Els DINOS necessiten que els ajudis a crear un entorn de respecte que sigui segur tant per a tots els gossos com per a les persones.

Els propietaris de DINOS demanen a la resta de propietaris:

1.- Que tinguin el gos lligat excepte els llocs on es puguin deixar lliures.
2.- Que mantinguin fixa la corretja extensible quan passin a prop d’un altre gos, quan siguin al veterinari, etc.
3.- Que demanin permís abans d’acostar-se o deixar que el seu gos s'acosti a un gos.
4.- Que esperin la resposta isi el propietari del DINOS diu que és millor no acostar-s’hi, que no s'ofenguin.
5.- Que no permetin que el seu gos persegueixi o atabali els DINOS.

Finalment, demanen comprensió perquè diuen que tots els gossos, en algun moment de la seva vida, necessitaran espai (quan siguin vells, estiguin malalts...). Qualsevol gos pot esdevenir un DINOS.

Aquest és el vídeo.





PS. És que el Bruc és una mica DINOS. No s'entèn amb els gossos mascle. Per això jo agraeixo molt que no se'ns acostin quan passegem. De vegades m’ha passat i per mi és un problema. Jo, amb el gos lligat, poca cosa més puc fer si se m'acosta massa un altra mascle. I el meu gos pesa el mateix que jo, amb la qual cosa em costa aguantar-lo, distreure'l o allunyar-lo si se m’acosten a menys d’un o dos metres.

Jo, a canvi, coneixedora del meu gos (que m’estimo amb bogeria), procuro no portar el Bruc mai sense lligar i el tinc molt ben educat per tal que no causi cap problema.

D’això se’n diu tinença responsable.

Apa! Que ens espera un cap de setmana ben fred, a Monza!!! A gaudir-ne!!


dijous, 9 de febrer del 2012

Dies d'hivern...

Fantàstic dia d’hivern, a Monza!!

He portat la Lluna al parc i hem fet una fantàstica passejada amb la Ste i uns quants gossets.

Feia fred (estem a uns 3 graus), però he tret l’abriguet a la Lluna perquè més aviat li molestava per córrer.

Quin goig veure-la córrer, no?



Aquest parc és de debò una meravella per als gossos, que el gaudeixen sigui quina sigui l'estació de l'any. La neu no és que li agradi molt, a la Lluna, però l’accepta bé, que ja és molt.

El Bruc segueix millorant dia a dia. Encara té una gran massa dura a sobre l’esquena, però esperem que amb l'antibiòtic li anirà baixant. Ahir amb el vete varem decidir de no donar-li el Milteforan (l’alternativa al Glucantime), perquè és un medicament molt fort que dóna diarrees i vòmits. El Bruc té el sistema immunitari de la princesa del pèsol, delicat, delicat. Més val no arriscar-nos a una nova reacció adversa. Li continuarem donant el Zyloric per a mantenir la Leishmania com la té ara i el Benazepril per a prevenir problemes de ronyó. Ah, i controls cada 3 mesos a veure com va.

A mi ja m’agrada fer-ho així, ja! El pobre no parem de marejar-lo amb pastilles, punxades... L’hivern passat la infecció a la pota, després l’operació del mastocitoma, el carcinoma escamós a la tita... Tot això sense oblidar que és diabètic, el punxem 2 cops al dia i té cataractes (li posem gotes a l’ull dret per evitar un glaucoma i 1 setmana al mes gotes a l’esquerra per a prevenir uveïtis)!!!  ja va prou servit, no??? A veure com va evolucionant els propers mesos, però em sembla millor no marejar-lo més.

Mentre ell pugui anar fent la seva videta ja n'hi ha prou.

dimarts, 7 de febrer del 2012

La saga del Bruc.

Uf! Ens va costar tornar, ahir!! El nostre vol es va endarrerir... 5 hores!!! Varem arribar a l’aeroport a les 9,30 i varem enlairar-nos a les 16,15. Gens malament, no? Quin estat de nervis!

I amb les ganes que tenia jo de veure els gossets!!!

Quan vaig arribar a casa, cap a les 19,00, quines alegries!!! El Bruc va venir de seguida amb una piloteta a la boca i la Lluna movent la cueta com una boja!!! Ja sé que no s’han de saludar amb massa efusivitat, els gossos, però que carai! Jo ho faig!! Però és que els meus gossos ni en els moments de més bogeria em salten a sobre excitats! Són ben educats fins i tot en això. Així que ens podem permetre saludar-nos amb efusivitat sense problemes.

Oh, i el mateix passa quan marxo de cap de setmana. M’agrada que vegin com preparo el trolley. Així ja saben que la rutina canvia. De fet, quan acabo de preparar el trolley i estic a punt per marxar els crido per donar-los una xuxe i deixar-los al jardí i la Lluna surt de seguida, sense protestar. El Bruc surt més a poc a poc, però també surt de seguida. Son fantàstics! Entenen la situació i l'accepten de bon grat. A més, la Ste ve tres cops a dia a fer menjars, medicacions, passejades, jocs... O sigui que estan també molt bé quan jo no hi soc.

El Bruc.

Doncs el vaig trobar força bé. Això si, força prim. Tinc curiositat per saber quan deu pesar. Es deu haver aprimat uns 4 quilos, Aquests dies. És que ha menjat molt poc. Sort que ahir va començar a menjar millor!!

Finalment hem interromput el tractament amb el Glucantime. Lie stava fent mal de debò, perquè dissabte no es podia ni moure i ha estat suspendre el tractament i començar a trobar-se millor.

Encara no he anat al vete, però hi he parlat avui i hem quedat per demà. De totes maneres m’ha avançat que ell no és partidari de provar l'altra medicament per la leishmania, el Milteforan, perquè dóna vòmits i diarrea i el Bruc, com que no té massa bona sort, segur que patiria les dues coses!! Ell proposa deixar-lo estar i seguir el tractament només amb el Zyloric, un dels medicaments.

Jo, la veritat, hi estic d’acord. El risc de tornar-li a donar un medicament tant fort és molt gran i no sé si val molt la pena. Potser és millor que visqui feliç i sense massa medicació fins que pugui i llavors prendre la fatídica decisió.

La Ste m’ha parlat de l’homeopatia (ella porta la Mopsy a un veterinari homeòpata, que aquí n’hi ha força) però la veritat, començar de nou amb un veterinari nou, una medicina nova...  se’m fa una mica dur. A més, l'homeopatia és lenta i el Bruc no té massa temps. En fi, ja veurem com va demà la reunió amb el vete.

Ahir al vespre quan dormia li vaig posar una esterilla calenteta a sobra l’esquena (hi té una massa dura al lloc on punxàvem), que li fa força mal. Que bé que estava, el tio!!




I dos videos més, per acabar l’entrada amb un punt divertit.

La Lluna jugant al jardí amb la neu. No feu cas de la pèrgola que es veu al darrera; la va tirar el vent i amb el mal temps no hem tingut ocasió de recollir-la.



I el Bruc demanant menjar... però no del seu, si no del bo: xuxes, pernil dolç... El vaig fer dimecres passat. Quina cara de peneta que fa! Ah, fixeu-vos com ja li costava asseure's pel dolor a les aixelles i l’esquena! Sort que hem interromput el tractament...



divendres, 3 de febrer del 2012

Brr... quin fred!

Avui toca ensenyar fotos amb neu!
Tot i que començava a nevar varem anar amb el Bruc al parc a treballar una imca. Està delicat, amb tota lamedicació que pren, però li encanten aquestes estones de "treball" en les que ha de buscar els premis, fer recerca olfactiva... per això, malgrat la neu que queia, ni curtes ni mandroses varem anar al parc el Bruc, la Ste i jo. La Lluna es va quedar a casa. Massa estona sota la neu no pot ser bona per una galgueta!!!

A les fotos busca premis amagats sota el tronc. Que fàcil és per a un Bullmasiff moure un tronquet amb el cap!




Aquesta foto és del jardí de casa el segon dia de neu. Havia caigut be bé un pan de neu!! Pero el Bruc no té cap problema!



I la Lluna tampoc!! L'any passat tremolava més, es sentia molt insegura, tenia por de la neu... però aquest any, ben abrigadeta, no té cap problema a trepitjar la neu i hem fet passejades força llargues! Brava, Llunetta!



Amb olors tant interessants... A qui espanta el fred? No pas a nosaltres, diuen ells...