De revisions oculars i jardins ben tancats

Avui hem anat a revisió de l’operació del Rodri. Està anant la mar de bé!

Encara ho té tendre (demà farà tot just una setmana de l’operació) però va curant bé.

Mireu si no aquestes fotos.

Ah, avui he hagut de comprar una tercera campana, tu! És tant bruto que les destrossa totes! No ho fa a propòsit, però es va donant cops contra tot perquè no mira per on passa. Esperem que sigui la darrera campana!

Sabeu què em passa? Que amb aquest tema de l'operació de tant en tant parlo del Bruc enlloc del Rodri. Deu ser perquè en el meu cervell el tema operacions està sempre relacionat amb el Bruc. Pobret! De vegades el trobo molt a faltar.

Demà marco cap a Barcelona una altra vegada. Per poder deixar la LLuna lliure he tornat a assegurar un bon tros de tanca amb una reixa metàl·lica. És l'únic tros del jardí on la reixa era de plàstic. Us he ensenyat mai com deixa el Rodri les reixes de plàstic???

Mireu.

Per sort la metàl·lica no la pot trencar. A veure si així as¡ aconsegueixo que la Lluna pugui estar lliure al jardí. A veure!

De campanes i persecucions.

Ja fa uns dies de l’operació del Rodri i tot va la mar de bé. Porta la campana d'una manera tant natural que és com si no la portés, i això fa que xoqui amb tot... i amb tots! Jo tinc les cames plenes de blaus de les trompades que em dona!

De fet, es mou amb tanta naturalitat que ja ha trencat una campana. Mireu com va quedar (li vaig haver de posar cel·lo i tot)!

Aquí el teniu passejant tant tranquil.

  

... i menjant, tot amb la campana (Trencada) posada.

I aquí l'estat de la campana quan li vaig treure.

Ara porta la segona, que espero que sigui la darrera. I la porta sense problemes. Mireu aquest vídeo d’avui al matí. Juga amb la Nabu amb tota la naturalitat del món. Quina sort!

La pobra Lluna també està patint de valent. No pot fer un pipí que el Rodri no se li acosti "perillosament" amb la campana i li doni un cop a cul. De fet, aquests dies la Lluna es manté a força distància del Rodri i fins i tot no juguen tant com normalment.

Parlant de la Lluna. Divendres ens va donar a la Ste i a mi un ensurt de mort. Al bell mig del prat ens va aparèixer una llebre (Que inconscient, amagar-se al mig d’un prat per on corren tants gossos!).

Total, que la Lluna va començar-la a perseguir i va desaparèixer de la nostra vista. Va aparèixer una vegada encara corrent darrera la pobre llebre i va tornar a desaparèixer una bona estona. Quan finalment va tornar i ens va veure de lluny es va estirar a l’herba a descansar. Quan estava una mica recuperada caminava una mica més i es tornava a estirar.

I així vam estar més de mitja hora. De tant en tant li venien ganes de vomitar i vomitava saliva i escuma. Estava realment exhausta! Jo no l'havia vista mai així. Vaig trucar al veterinari, que em va dir de tenir-la en observació i si tenia algun dubte o no es reprenia que li portés. Per sort  es va anar trobant bé, però caminava molt lentament, com si li fes mal tot el cos.

Va ser un ensurt que al final no va quedar en res, però carai, quin patiment.

Seria possible que un galgo corregués fins a morir??

Uf, no vull ni pensar-hi...

Lluneta! Que de vegades ens fas patir!!!

El super Rodri!!!

Avui al matí han operat el Rodri. Per fi! Quines ganes d’acabar amb aquesta molèstia als ulls, el pobre!

L'operació ha anat genial. Quan m'han trucat, sobre les 11,45, ja s'estava despertant.

Tal com vam quedar, li han tret l'entropion de l'ull esquerra i li han arreglat (a nivell estètic, de fet) el dret.

L'oftalmòloga que l'ha operat m’ha dit que ha tret ben bé 1/2 centímetre de parpella de cada ull, que les tenia llarguíssimes. El dret, que tenia súper obert, ha quedat com si no hagués tingut mai cap problema. L'altra està més inflat i vermell, però també ha quedat molt bé i l'entropion tot sol·lucionat, que és el més important.

Us passo una foto que li he fet quan l'he anat a recollir. Tot i la inflor normal després del trauma de la operació, ja se li veuen els ull normals, oi??
 

Ara uns dies d'antibiòtic, col·liris, pomades, campana i poca cosa més. De fet, m'ha dit que pot fer vida normal i que no és una cosa que li doni moltes molèsties.
 

Quan hem tornat del vete l’he tret a passejar una miqueta i estava amb una energia i unes ganes de marcar territori que no semblava que l’haguessin pas operat! I la campana la tolera molt i molt bé, com si no la portés. Recordo que el Bruc es quedava garratibat sense moure’s. Pobre Bruquet...

Estic molt contenta! Darrerament l'ull esquerra li molestava molt. Un gos tant guapo (triomfem de mala manera, quan passegem!) es mereix tenir uns ulls perfectes!

I aviat a tornar a córrer i fer el boig pel parc!!! (De moment, cal anar amb compte, que el tio és tant brutote que és capaç de clavar-se alguna cosa a l'ull!)

Aquest vídeo és d'ahir. El moment que més m'agrada és quan la Lluna s'allunya (Bé, això no m'agrada) i el Rodri sembla que hi vol anar i quan el crido ve cap a mi. Que bé, però no vull que la Lluna el port "pel mal camí".

De gossos carinyosos i altres.

Darrerament quan torno de Barcelona La Lluna està súper, súper carinyosa i jo no acabava d’entendre perquè... Fins que ahir hi vaig caure. Des que es va escapar la darrera vegada quan marxo la deixo lligada a fora amb una cadena i el mateix fa la Stefania. Em sap molt de greu fer-ho, però em fa molta por que es torni a escapar i surti al carrer. Vivim en una zona molt transitada!!

Total, que com que està tant de temps lligada quan torno està súper enganxosa i demana tantes carícies.

Tot i que d’enganxosos ho estan tots dos, quan torno. Mireu si no aquesta foto! Jo asseguda al costat amb un gos a banda i banda.

Sort que tinc dues mans!!!

I dos gossos! Mireu quin goig el duet fantàstic!!

Demà operem em Rodri dels ulls. Ja us explicaré com va!

De moment, avui el porto a rentar, que aquest divendres arriben uns amics amb tres nenes petites i vull que estigui ben net i polit.

La tardor al parc de Monza

Que maco està el parc a totes les estacions! Avui per la tarda he portat els gossets al parc (he tornat de Barcelona avui i he arribat a casa a les 14,00) i el paisatge era preciós. No m'he pogut estar de fer algunes fotos.

Hem trobat el grupet de gossos de sempre i el Rodri i la Lluna s’ho han passat genial!

El Rodri jugant amb els col·legues (aquí lluitant per un pal)...

... i la Lluna fent-se acariciar per tothom després d'haver corregut una bona estona. Fa riure, aquesta gosseta!

Vida de gos!!!

Una meravella de gossets.

És un bon gos, el Rodri... Diumenge passat vam sortir (a l’òpera! No es pot viure a Milà dos anys sense anar a la Scala almenys una vegada, no?? Doncs això, varem anar a l'òpera i com que plovia molt a mi em va saber greu deixar els gossets a fora, sobretot perquè la Lluna s'ha de quedar lligada.

Total, que resulta que la representació va durar cinc hores! Uf, tremendo! Però vaja, hi havia dues mitges parts de 40 minuts, o sigui que tampoc va ser tant terrible. A més, Sígfrid és molt xulo!

Doncs els gossets van estar dins de casa més de set hores i es van portar de meravella, sobretot el Rodri, que no era dins la seva gàbia i no va tocar res de res. Hi havia cables, ordinadors, la fregona amb la galleda... Res de res. És una passada de gos!

És veritat que al jardí ha destrossat tots els llitets i algun sortidor del rec automàtic (uf...), però dins de casa es porta la mar de bé.

La Lluna no cal ni dir-ho, perquè és de confiança total. Ella es fa una boleta i dorm tota l'estona.

Per cert, que fa un parell de dies que la veig una mica coixa. L’hauré d’anar observant.

Ahir al matí vam fer una bona passejada pel parc (feia temps que no podíem fer-la) amb els gossets de la Ste i vaig filmar una estona. Podreu veure com sembla que la Lluna va una mica coixa. Pobretaaa!!!

Se’ns va afegir una noia que té un gos d’una raça que aquí no es veu gens, una Hovawart. És una cadelleta molt maca i una mica poruga que es diu Coraline.

El parc està preciós oi? És maca la tardor. Llàstima del canvi horari, però vaja...

Uf, quin temps més dolentot que està fent per aquí! Plou, plovisqueja, està núvol i gris... Això de la tardor fa una mica de mandra no??

Després del cap de setmana passat, que els gossets van superar amb èxit (són un encant!), ja n'acabem de passar un altre. I dels llargs!! Llàstima de pluja...

Quan plou als nostres gossos els agrada fer coses diferents. Mireu.

La Lluneta, ben arraulida al seu llitet

I el Rodri, voltant per jardí sota la pluja.

Per sort avui ha sortit el sol i d’aquí uns moments anem al parc a celebrar-ho!!

Dissabte vaig anar amb el Rodri al veterinari. Té un problema als ulls, l'entropion (les parpelles se li posen endins i li molesten força) del qual ja el van operar a Barcelona, però ara se li ha de tornar a fer perquè no va quedar bé del tot. Pobreeet!

Total, que l'operem el proper dia 15. Haurà d'anar amb el collar uns dies i amb antibiòtic una setmaneta. Paciència! Ara l'he d'anar acostumant al collar elisabetià (la campana, vaja). No sé si l'ha portat mai. S'hi haurà d'acostumar, perquè no pot gratar-se gens o es faria mal. Però vaja, tot és a fi de  bé.

Si ara està així de guapo:

Imagineu-vos després de la operació. Tindrà una mirada meravellosa!

Per altra banda, amb la Ste estem preparant la seva gosseta petita, la Nabu, per a una exposició canina que es fa a prop de Monza el dia 9 de desembre. Nosaltres hi serem, perquè tenim els nens però com que és pont pujaran ells. Que xulo, no?

La Nabu no sap posar-se en posició, o sigui que estem treballant això. Mireu les proves!

És molt divertit! Nosaltres varem anar a un parell d'exposicions amb el Bruc (ai. com el trobem a faltar!) i ens ho varem passar molt bé. Segur que aquesta vegada també serà divertida! Però no la presentem nosaltres, no! Ho farà el criador, d'Amor di Schnauzer.