De gossos olímpics i d'altres que s'hi esforcen

El cap de setmana del 19 al 23 de setembre es celebren a prop de Venècia uns Jocs Olímpics molt especials. Els D.O.G. (DOG OLYMPIC GAMES).

És la segona edició, i el programa és realment interessant! Es  fa agility, mobility, obediència, orientació... Doneu un cop d’ull al programa (en italià i anglès).

http://www.dogolympicgames.eu/?q=it/disciplines

Sembla molt xulo, oi? La Stefania s'hi ha apuntat amb la colla que fan nose-working. S'han apuntat, em sembla recordar, a Dog-orienteering (cursa d'orientació amb gos), mobility, i proves naturals (cerca olfactiva).

No sé si serem aquí, però seria divertit anar-hi! La Stefania m'ha dit si ens volíem apuntar la Lluna a les proves naturals, però no té cap sentit. Estic 99,9% segura que estaria tant atabalada que no aconseguiria fer res! Però veure l'ambient seria molt divertit. I ho tenim a unes tres horetes de casa! (És que vivint moooolt a prop de Venècia, nosaltres!!)

En tot cas, nosaltres continuem treballant i disfrutant dels nostres progressos. Mireu en aquests vídeos com la Lluna, malgrat les distraccions, es concentra per a buscar els trossets de pernil. Fa un any això hagués estat impensable.

En aquest es veu com ha vist un esquirol i com aquell que diu ni escolta.

Això dels esquirols porta boja a la Lluna. Mireu-la en aquest video, intentant anar cap als jardins de la Villa Reale, on hi ha una quantitat extraordinària d'esquirols. Recordeu la foto on se'n veia un? Era allà. Per això de vegades no l'hi porto, perquè s'obsessiona massa i no va bé.

I en aquest altre vídeo està envoltada de nens, soroll, pilotes... I malgrat tot es concentra! I atenció! Dins la Villa Reale una altra vegada! Bé, es desconcentra una mica, però també és que alguns trossets de pernil estan una mica massa amagats!

 Brava, Llunetta!!!

S'acosta el dia!

Darrera setmana a Monza abans de baixar en cotxe amb la Lluna per passar l'estiu a Sant Esteve de Palautordera!!

Serà divertit per la Lluna reveure els amics!

Tenim previst marxar divendres al matí, no massa d'hora per evitar el trànsit de primera hora (És molt pitjor que el de les Rondes!). Calculem que seran unes 9 hores de viatge; unes 8 de conducció més una per a parar (2 vegades paradeta curteta i una vegada una més llarga per a menjar un entrepanet).

Baixem també les cendres del Bruc per a escampar-les per la Tordera. Pobret! Hi penso molt...

L’estiu passat el viatge per ell va ser un malson. Entre la calor i els nervis va tenir una baixada de sucre espectacular. El Jordi i jo també ho varem passar fatal. Pobre gosset! Ara, amb només la Lluna, el viatge serà diferent.

De moment, gaudirem dels darrers dies per aquí. Avui ens toca classe. A veure si la calor ens permet treballar, perquè tenim la classe a les 16,45 (La Ste no podia a cap altra hora).

Apa, doncs! Plego! Amb aquesta calor només ve de gust fer el que fa la Lluna:

 Que fresqueta està l'herba!

Serà veritat que...

... tres és un número màgic??

Aquest matí he tingut tres gossets a casa! I feien un goig...!!

Començaré pel principi. Avui ha fet una calor increïble. L’aire era calent, calent. La Stefania portava tres gossos al cotxe, havia de fer una classe i li sabia greu deixar-ne dos (l’altra el volia fer servir a la seva classe) al cotxe més d’una hora.

Jo li he dit que els portés a casa, que al jardí estarien de meravella. I així ha estat! S'ho han passat genial. Mireu!

Són el Tobia, el Jack Russell, i el Muttley, el Golden. Són curioses les coses. De tots els gossos que hem conegut i coneixem aquí, el Tobia és el millor amic de la Lluna. I això que fisicament son molt diferents! Però s'entenen molt bé. Ell es deixa perseguir i també persegueix, i no es cansa mai de córrer tot i les potetes curtes que té!!

Us preguntareu perquè porta la campana, oi? Homes: tapeu-vos els ulls i les orelles, que això us farà mal: el van haver d'operar d'urgències per una torsió de testicles!!!! Quin mal!!! Però ara ja està recuperat. Aviat podrà deixar la campana! I això que si us hi heu fixat la tolera de meravella! Corre, salta, juga, menja, beu, dorm.... amb la campana. Quina meravella!!!

A migdia la Ste ha vingut a recollir el Tobia, que havia de tornar a casa, però ha deixat el Muttley fins la tarda, quan ens hem trobat per anar  afer footing.

Aquí el tenim jugant amb la Lluna. 

Feia tanta calor que costava fer-los jugar, sobretot a la Lluna. Jo anava provocant amb el bitxo blanc i negre (ja sé que no s'ha de fer massa, però el Mutley és de confiança total!), però costava, costava. La calor ens ha deixat a tots una mica aplatanats.

I em temo que demà segueix! Paciència...

Però ha estat un bon dia!

El meu peu...

Ja sabia jo que tard o d’hora havia de passar...

Vaig tant al parc i el parc està tant ple de mosquits... Que un dia o altre m’havia d'oblidar de posar-me l'antimosquits i per tant m’havien de massacrar tota mena de bitxets...

I h avia de passar que un dia un d'aquests bitxets em piqués i la seva picada em provoqués una reacció alèrgica que m’ha deixat un peu... així com el veieu...

Més que un peu sembla un botifarró. Gairebé no hi ha cap sabata que m'hi càpiga!

No és res que no es pugui solucionar amb un bon antihistamínic (que ja m'he pres) i una pomada (que ja m'he posat), però és una bona tocada de nassos.

Total, que avui toca fer bondat. Res de parc! Portaré la Lluna a l’area cani i prou. Així no he de forçar massa el peu.

Apa, doncs! La Lluna i jo resposarem una mica més abans de fer la passejadeta! De fet, al amtí hem fet una bona passejada (no tenia el peu tant inflat) i aquesta tarda ja hem anat juntes a la farmàcia! Però no és el mateix que el parc, és clar.

Paciència amb la mestressa, Lluneta!

Dues vides...

12/06/2012

Això de viure a dues cases és com una mica una bogeria!

El dilluns surto de casa ben d’hora al matí, cap a les 7,30, i a la una aterro a Milà. Agafo el cotxe i cap a casa! A casa faig 300.000 carícies i abraçades a la Lluna (que ens troba moltíssim a faltar), menjo alguna cosa, arreglo una mica la casa i... com si res, cap al Parc s’ha dit!

Ahir, un cop al parc, em va venir precisament aquest pensament. Era com si del darrer dia de parc a ahir hi hagués hagut un parèntesi estrany. Perquè torno al parc, és dilluns i la vida segueix com sempre: les mateixes persones passejant els mateixos gossos, el parc tant bonic... I a l'inrevés quan arribo a Sant Esteve!!!

És viure en dues realitats paral·leles. Dues vides, diria jo.

La que ho porta pitjor és la Lluna. Les nostres absències li pese. Mentre hi era el Bruc no se li feia tant difícil, però ara si que se li fa pesat.

Per sort, només queda un cap de setmana abans de tornar a Sant Esteve a passar l’estiu! Allà la Lluna s’ho passarà la mar de bé! Jocs i passejades llargues pels camins de poble amb els gossets veïns, una mica de treball i amistats canines al Centre Caní...

I potser quan tornem de vacances cap a Monza... No! No diré res encara! No fins que estigui tot ben lligat!!!

Mentres, mireu quina foto més divertida! Veieu “l’objecte de desig” de la Lluna?

Si! Uns esquirol moníssim!! I gens espantadís! Els jardins de la Villa Reale n’estan plens i ella es torna boja buscant-los. És un dels petits grans plaers de la seva vida.

D'excursió!

Doncs ha estat un cap de setmana fantàstic!

Hem fet unes passejades xulíssimes, hem visitat pobles amb molt d’encant, hem tocat neu, hem vist marmotes, hem passejat per prats com els de la Heidi... Vaja, no ens podem queixar!

Anem a pams!

Dissabte varem arribar a casa la Sabrina i el Claudio per la tarda i vam passar unes hores amb ells. Va ser molt divertit veure tants gossos... i la Lluna entre ells! Va anar tot molt bé. Com que aquells gossos estan acostumats a rebre’n de nous de tant en tant, van saludar la Lluna amb molta il·lusió i curiositat. Ella al principi estava una mica desconcertada, però de seguida es va relaxar.

Mireu!

La galga amb la cara blanca és la Careta ¡, que ara es diu Caren. És la darrera que vaig portar. Al seu costat hi ha el Josh i al costat de la Lluna l’Orson, el primer que els vaig portar.

La Sabrina té 5 galgos (4 de Galgos112 i un d’una altra associació), un mestís i 3 gossets petits moníssims! Mireu la foto del Jordi amb dos dels petits! I si us hi fixeu bé al llitet del fons es veu e tercer gos petit, la Chihuahua Esme.

Però el més divertit va ser treure tots els gossos a passejar junts! Quin embolic de corretges!!

És que ara a la primavera està prohibit deixar-los lliures pel bosc, perquè és l’època de cria dels cabirols i no se’ls pot molestar. I com que ara la Sabrina té un problema en un turmell i no pot caminar gaire els treu el seu marit, Primer els 6 grans i després els 3 petits. És un súper heroi!!!

Un SÚPER HEROI!!!

Mireu, en aquesta foto es veure tots els seus gossos grans. La Lluna, que la portava jo, queda amagada darrera el Claudio.

La Lluna es va portar molt bé durant tot el cap de setmana. Aquí teniu algunes fotos.

Al cotxe.... amb les orelles ben dretes per no perdre's detall.

Mentre dinem... Amb el seu llitet per esta còmoda, el seu bol d'aigua...

A l’habitació... esgotada després d'un dia tant ple de novetats!

Fantàstica, la Lluna viatgera!!

Anem d'excursió!!

Aquest cap de setmana ens n’anem d’excursió amb la Lluna!

Anem als Grisons, un cantó suís just a sobre nostre. Hi anem a visitar la Sabrina i el seu marit, la parella de superherois als que hem portat tres galgos de Galgos 112.

Passarem el dissabte amb ells i el diumenge farem una mica de turisme per la zona, que és preciosa.

Serà la segona vegada que la Lluna dorm en un hotel! A veure com va! Bé, la nit anirà bé segur. És més a veure com es troba ella, si s'estressa... És molt finolis, la nostra Lluna!

Serà divertit veure-la envoltada d'altres galgos! Aquesta parella té 9 gossos dels quals, si no m’equivoco, 5 són galgos.

I un altre és el petit bitxet que tinc als meus braços en aquesta foto i que vaig conèixer l’hivern passat quan els varem portar una de les gossetes.

És l’Oliver! Quina monadaaaa!!!!

(Ai, ara no recordo si ja havia penjat aquesta foto... Tant és!)

Farem un munt de fotos del cap de setmana i dilluns les penjaré. Només espero que no plogui! Anuncien pluges per diumenge. Ai, que aguanti!!!

Per cert!!! Parlant de Galgos 112, ahir varen fer un capítol de "Veterinaris" on explicaven la història del Sol, un galgo recollit per Galgos 112. Per si no vareu tenir ocasió de veure el programa, aquí teniu el link.

Veterinaris - Capítol 27

Se t’encongeix el cor.

Però mireu l’alegria de la nena de la casa d’acollida quan el recullen! I mireu els darrers segons del vídeo! Encara queda molta gent bona, al món!!!

I mireu quina monada la tortugueta petitaaaa! També en vull una d’aquestes!! Bé, d’aquestes tan grosses, no, però una tortuga de terra si!! El Pol i el Nil, els meus nebots en tenen una que es diu Maserati. Una monada!! Un dia els demanaré una foto i la penjaré al blog.

Apa! I bon cap de setmana!!!