dimecres, 26 de setembre del 2012

L'hora de la veritat.



Demà comença la prova de foc. per primera vegada des de que tenim el Rodri baixem a Barcelona. I no puc evitar de sentir un cuquet.

Tenim una gàbia a punt per`què la Ste el tanqui per la nit si ho creu necessari. Nosaltres no el tanquem mai i es porta de conya, però no sabem si el nivell de frustració augmentarà cada dia quan vegi que no tornem, augmentant també el nivell de les destrosses. Per si de cas... per les nits tenim la gàbia i de dia el jardí.

Per cert, que aquest cap de setmana hem estat força fora de casa i hem deixat els gossets al jardí força hores sols. Doncs bé, el diumenge en tornar ens varem trobar això:



M’ha costat molt deixar la gespa neta! Aquesta escuma es fica per tots els racons!

El Rodri ha anat destrossant tots els llitets, o sigui que aquests dies estaran sota mínims. No serveix de res comprar llitets que sabem amb certesa que trencarà.

En fi! Mentre no plori i molesti als veïns, per la resta ja he dit a la Ste que no s'amoïni si veu gaires destrosses. D'això ja me n'ocuparé jo quan torni el dilluns.

Apart d’això, és un gos molt maco, tranquil (per la seva edat i raça) i escolta molt. O sigui que no ens podem queixar.

Acabo amb dues fotos.

La primera és d'aquesta tarda. Com que s'ha allunyat molt (fins perdre-la completament de vista uns minuts) emportant-se el Rodri amb ella, a la Lluna li ha tocat fer la resta de la passejada lligada.  


Finalment aquesta altra, amb la colla de gossos que ens trobem els matins (incloses les gossetes de la Stefania. Aquí hi ha un Whippet moníssim i un cadell de Nova Scotia Duck Tolling Retriever (Tela el nom!) en primer pla.


S'ho passen genial!! Veieu el Rodri, plenament integrat? Quin goig fa veure'l disfrutar així!

dijous, 20 de setembre del 2012

Estem de celebració!!!


Avui és l'aniversari del Rodri!!!! Avui fa un any.

MOLTES FELICITATS, PETIT!

Aquest vespre quan hi hagi el Jordi li donarem un súper os de pernil per a celebrar l'aniversari.

És un bon gos i s’ho mereix!!

Per tant, avui us poso unes quantes fotos d’ell.

 

Quan fa calor el que més li agrada és estirar-se a prop de les fonts, on sempre hi ha una bassa d'aigua.  




Per acabar una que em fa molta gràcia. El Rodri amb la seva pastanaga.


Una de les coses que més li agrada al Rodri és agafar les joguines de plàstic i entretenir-se a trencar-les a trossets petits que després escup. És curiós, no se’ls empassa mai, els trenca i els escup, deixant al seu voltat un munt de trossets minúsculs de plàstic.

Ens encata descobrir les petites idiosincràsies dels nostres gossets!



dimecres, 19 de setembre del 2012

Anem d'excursió!


El cap de setmana passat vam fer una excursió xulíssima a un llac a prop de Bellinzona, als Alps suissos. Hi vam anar amb la colla pessigolla, és clar!

Va ser una passejada molt maca amb dinar en un refugi de muntanya. Que bona estava aquella polenta!!! I el pastís de fruits del bosc...!!! Mmmm!!!

Vam portar amb nosaltres els gossets, que s’ho van passar la mar de bé.

Bé, el moment de pujar al telefèric que portava al refugi no va ser tant xulo, per ells. Mareta meva quina por!!!!La Lluna amb la cua entre les potes i el Rodri aplanat a terra com un d'aquells dragonet o geckos. Pobreeets! Per sort un cop dins es van estar quiets. Total, només eren 3 minuts de trajecte... això si, amb un desnivell de gairebé 1.000 metres. Jo procurava no mirar avall!!!

Mireu aquesta foto!





Un cop a dalt la vista era espectacular.



El Rodri s’ho va passar genial corrents amunt i avall, remullant-se al llac...




I la Lluna encara millor corrent lliure i explorant els voltants.



L’únic rotllo és que com que la Lluna s'allunya molt, però molt, quan la deixava anar a ella havia de lligar el Rodri i viceversa, perquè no vull que el Rodri agafi el costum d’allunyar-se massa.

Jo pensava que en un entorn desconegut es quedaria més a prop nostre, però que va, es va allunyar igualment. Per sort un cop ha explorat torna la mar de feliç i es deixa lligar sense problemes. Però és una mica frustrant. Intento pensar que està en la seva naturalesa explorar, i provo d’acceptar-ho, però renoi, fa ràbia. I el pitjor és que la que hi surt perdent és ella, perquè la deixaria més lliure però no goso. Fins i tot al parc, quan la deixo s'allunya i la perdo de vista de fet, a les fotos que faig de la colla de gossets de la Stefania moltes vegades ella surt lligada o no hi surt, perquè senzillament no és per allà.

Paciència...

En aquest sentit el Rodri és una meravella. S’allunya una mica, si, però no tant com ella, evidentment. I torna de seguida quan el crides. Bé, llevat de si veu una gosseta! Llavors... se li disparen les hormones i no escolta res.

Els dies que he tornat a fer footing s'ha portat igual de bé que el primer, sense acostar-se a les persones ni als gossets. Una meravella!

Ara a veure si començo a practicar amb la bicicleta perquè aprengui a acompanyar-me! De mica en mica...


dimecres, 12 de setembre del 2012

Les pistes del Rodri.


Doncs el footing de dilluns passat va anar genial! Realment el Rodri està resultant un gos fantàstic en molts aspectes (en d'altres... bé, hi estem treballant...) i dilluns va demostrar que el puc portar a fer footing sense corretja amb tota la tranquil·litat. Només he de vigilar amb els cotxes, perquè ell no és conscient del perill. El vaig portar deslligat gairebé tota l’estona i corria amunt i avall amb la Nabu sense allunyar-se gaire de nosaltres. I el  millor és que fins i tot veient gossos passar a prop no hi anava i ens seguia. Només el vaig lligar quan vam passar a prop de la sortida del circuit, perquè sortien els trailers de les escuderies del Gran Premi (vam veure passar els de Force India). Per la resta va anar sense lligar i fins i tot quan paràvem per a fer els exercicis d'escalfament ell i la Nabu també paraven.

Avui torno a córrer. A veure com va.

Per altra banda, ahir vam fer la segona classe i també va anar molt bé. La Ste va portar un peluix d’un ànec coll-verd i el Rodri s’ho va passar genial. Per provar (no li havíem fet fer mai), vam fer-li una pista per a trobar l’ànec, amagat entre unes herbes, i per a sorpresa nostra el tio va enganxar el nas a terra... i el va trobar!!! Ens moriem de riure perquè va trobar l’ànec, el va agafar i va fer un pipi. Ai, aquests mascles..! La Ste va filmar-ho.


Després ho vam tornar a intentar i el pobre es va perdre. Val a dir que no li vam posar fàcil, perquè era una pista que ja havia fet la Lluna i hi havia massa rastres. De fet, es va parar on havíem deixat l'ànec a la pista de la Lluna. Té bon olfacte!!!



El que més ens va agradar és que tenia moltes ganes de buscar i se’l veia que disfrutava. Amb la Ste estem pensant de fer algunes sessions amb una gran educadora, la Cinzia Stefanini, que ha estat mestra de la Ste, que és una gran fan dels Labradors (en té un) i treballa molt amb proves especials per a aquesta raça. Seria molt interessant!! La Ste diu que a ella també li agradaria per a ampliar els seus coneixements.

A més, serà interessant parlar amb ella perquè també és tècnica de T-Touch, una cosa que m’interessa molt i que la Stefania té moltes ganes d’aprendre. Si no us n’he parlat ja ho faré, peqruè és molt interessant.

Quantes coses per a aprendre!! El món dels gossos és apassionant (pels qui ens agrada, és clar!).. i no s’acaba mai!

Ep! Acabo amb una foto de la Lluna! Tot i que el Rodri és la novetat, no m'oblido pas de la Lluna!!!


A la foto està fent una cosa que no fa gairebé mai: gratar-se l'esquena i girar-se com una croqueta. Quina cara de felicitat!!

dilluns, 10 de setembre del 2012

Rutina!



Doncs l’Arnau ja ha marxat i ara sí que comencem la rutina 100% normal. Bé, encara no he començat les classes d’italià, però la resta ja és normal.

De fet, tant normal que d’aquí ½ horeta me’n vaig a córrer amb la Ste!! Estic tant rovellada (no he corregut en tot l¡estiu) que crec que faré el ridícul. Però tant és.

La Ste porta la Nabu i jo el Rodri. Portem els petits i deixem les sènior a casa. Jo he tret la Lluna abans una horeta (amb el Rodri) i ha tornat a casa esgotada, o sigui que li anirà la mar de bé reposar.

Ja us explicaré com va amb el Rodri! Miraré de deixar-lo lliure molta estona perquè em segueixi. El problema és que va a saludar a tots els gossos i això no agrada a tothom. I un altre petit problema que té és que estira força de la corretja, sobretot si hi ha un gos que vol anar a saludar (i encara més si és femella!!). Però ja ho estem treballant treballant, això. Amb paciència i perseverança aconseguirem que no estiri!!

Abans de posar-me en marxa us deixo algunes fotos, aquesta vegada amb els gossets “lluïnt palmito". És que no és per dir-ho jo, però de guapos ho són i molt, No trobeu???








I les darreres són un homenatge a l'Arnau, que ens ha acompanyat a totes les passejades al parc aquests dies i que no només no s’ha avorrit, sino que ha disfrutat molt!!!

Aquí el teniu, jugant amb l’Ipod recolzat a l’esquena de la Mopsy, de la que s'ha enamorat perdudament (i viceversa!). Ja ens ha demanat un Schnauzer com ella. Uf... Ja en parlarem, Arnau...




I aquí envoltat de gossos. Fantàstic!


Apa! Me'n vaig a córrer!!




divendres, 7 de setembre del 2012

De gossos.... i cotxes!!

Aquest cap de setmana.... Gran Premi de Formula 1 al circuit de Monza!!!

Tenim la ciutat col·lapsada! Ja fa dies que veiem els camions passar i la ciutat omplir-se de cartells informatius. Avui la carretera que creua el parc ja està tancat als vehicles i mentre fèiem la nostra passejada se sentia el soroll dels cotxes.

La Stefania escapa amb el marit i les gosses a passar el cap de setmana a la muntanya. Nosaltres, en canvi, anirem a veure la cursa! i demà als entrenaments! Uf, a mi no és que m'agradi massa, la veritat, però vaja, pot ser divertit. I el més divertit és anar-hi a peu! Hi ha també al centre de Monza moltes activitats, exposicions de cotxes de carreres, etc...

Si mireu la cursa... potser ens veieu! I si més no, us podreu fer una bona imatge del parc des dels helicòpters.

De moment, us deixo us vídeos. Pensava que ja havia penjat videos dels gossets corrents al parc, però he vist que no. Doncs aquí els teniu!

Aquí està el Rodri jugant amb la Greta la Dòbermann, que a mi m’encanta (tot i que no en tindré mai un perquè amb la mala fama que ténen tothom fugi corrents).



Aquest és el moment en què arriben al parc la Ste i els seus gossos. Hi ha també un Border Collie que vam conèixer aquell dia i l’Athos, el Labrador groc, que també ja coneixem. La qualitat del vídeo és pèssima, però és el que no en sé més. He de practicar...


Veureu que dic a la Lluna que no surti a la carretera (com si m’hagués d'entendre...). Ja us ho explicaré un altre dia, però des que hem tornat que la Lluna s'allunya molt més i de vegades baixa fins una carretera (no hi passa mai cap cotxe, però igualment hi crculn biciletes, gent amb gossos...). I el problema és que arrossega amb ella els altres gossos, sobretot un que es diu Rodri (Li ha tocat una germaneta una mica tremenda!). Ai, quina elementilla. Jo pensava que amb l’edat canviaria a millor, no s’allunyaria tant, no tindria tant desig de córrer... però es veu que no és així...

Com diuen els italians... Boh!



dimecres, 5 de setembre del 2012


Ostres!

Ja setembre! I l’hem començat ben remullats, per aquí! En fi. Paciència...

Ahir dimarts per la tarda varem començar la nostra rutina de classes amb la Lluna i el Rodri. Després de molt de temps sense fer res (llevat de les tardes que anàvem al cole a Vallgorguina, que li feia fer una recerca) la Lluna va fer dues esplèndides "cerques” una de les quals força llargues.

També vam fer treball en un dels banc de pedra del parc: pujar-hi, seure i fer el terra a dalt del banc, buscar trossets de pernil amagats a sota... Ho va fer tot molt bé i molt concentrada tota l'estona. És una passada! Li encanta "treballar", a la Lluna. Justament ahir li comentava a la Ste com ha anat canviant al llarg d'aquest temps i com ha augmentat el seu temps de concentració, que abans era poquíssim.

Entre coseta i coseta de la Lluna anàvem treballant també amb el Rodri.

Com que era el primer dia i voliem veure com anava li vam demanar coses bàsiques com ara “seu” i “terra”, que va fer la mar de bé. Vam fer-lo estar quiet mentre llençàvem la pilota i després li demanàvem que l'anés a buscar (cosa que feina la mar de bé)... Vam mirar si el motivava més el menjar que una pilota, per exemple. De fet, li agraden molt totes dues coses.

Sorprenentment per un Labrador, el Rodri no es torna boig pel menjar ni pels òssos o les xuxes. Li agraden, però sense obsessionar-s'hi. I el mateix li passa amb la pilota, que li agrada però sense exageracions. Que bé, no?

També vam mirar si el motivava més el menjar, la pilota o jo. Per sort em va triar a mi!!! Com ho vam fer? Doncs mentre la Ste l’aguantava, a uns dos metres d'ell vam posar en fila davant seu el pernil, la pilota i jo. I va venir cap a mi!!! Visca!!!

Total, que ja tenim ganes que arribi dimarts que ve i tornar a treballar una miqueta!

Per cert, que van acabar esgotats i al vespre van dormir de meravella. Mireu quin goig que fan!

 Heu vist que el Rodri ja es posa al seu llitet?! Fa uns progressos d'adaptació fantàstics!


I la Lluna?? Li encanta que la tapem quan dorm! Quin personatge, aquesta gosseta!

Per la resta, anem fent el nostre dia a dia tranquil, amb passejades lliures de dues hores al parc als matins i passejada més curta lligats (I una estona lliures si anem a una àrea cani) per la tarda. I durant el dia jocs al jardí i unes bones migdiades.

El paradís, vaja!