Un parell de fotos...

Això és el que jo en dic bavejar per una gosseta!!

El Rodri amb la seva amiga Puzzle, una Fox Terrer de pèl llis maquíssima i molt simpàtica.

I la Lluna, fent pose de gosseta guapíssima.

Sóc a Sant Esteve. A veure com haurà anat el cap de setmana. Després del disgust de la setmana passada, la Lluna haurà passat força temps lligada. No ens podem arriscar que s’escapi una altra vegada...

Demà us ho explico!

Ai, la Lluna...

Perquè no ens falti mai l’entreteniment, aquest cap de setmana que érem a Sant Esteve la Lluna ha tornat a escapar-se. I vàries vegades. La primera vegada van tancar-li el forat i ella en va obrir un altre. Al final, quan jo ja estava a punt d'arribar a casa em va trucar la Ste per dir-me que s'havia escapat del condomini i voltava lliure pel carrer.

Havia de passar tard o d’hora. La porta del pàrquing s’obre sovint i ella quan s’escapa de casa va allà perquè sap que hi ha gats. Només cal que entri o surti un cotxe perquè ella s'escapi.

La Ste la va anar a buscar per una zona i jo quan vaig arribar a casa vaig sortir a buscar-la per una altra, amb el Rodri.

Al final, després de ½ hora, va tornar ella sola tan tranquil·la. Havia sortit a donar una volteta perquè suposo que s’avorria, tantes hores sola al jardí.

És que ella no s'escapa o es perd, no. Surt a donar una volta.

Però el carrer és ple de cotxes. Això és el que m'amoïna.

Total, que tornem a la cadena. Quan la deixo al jardí la lligo a la cadena i prou. I quan marxi els caps de setmana, doncs una estona lligada a la cadena i una estona a dins de casa.

Estic cansada de patir quan estic a Barcelona.

Ho sento, Lluna, però t’ho has buscat tu.

Canviant de tema us deixo unes quantes fotos de l'excursió que varem fer el cap de setmana passat a un llac a prop de casa.

Els gossets s’ho van passar pipa, sobretot el Rodri, que va córrer lliure gairebé tota l’estona. La Lluna va anar lligada. S’allunya massa i vam preferir que corrés lliure el Rodri que ella.

Llàstima que el Rodri encara no es decideix a nedar...!

Quina gràcia el cartell a sobre del Rodri, no?

Apa, doncs! Demà més!

Els progressos del Rodri

 Que interessant va ser la classe d’ahir amb el Rodri!

Com que portava la càmera la Stefania va filmar algunes de les coses que varem fer.

De moment amb ell estem treballant coses per a augmentar la seva habilitat física i de retruc la seva seguretat en ell mateix i la seva autoconfiança. I anem progressant!

En aquest vídeo intentem animar-lo a que passi per sota del banc de pedra. És la primera vegada que ho provem i no acaba de passar del tot, però s’hi esforça. Ah, i si fa 15 dies encara no s’atrevia a pujar als bancs de pedra del parc mireu ara que bé que hi puja.

Aquest “tapis roulant” és molt interessant perquè és una cinta de goma que brilla, rellisca i es mou. Al principi el Rodri tenia por fins i tot de posar-hi una pota. Mireu quins progressos!

I ja fora de la classe, mireu que bé que puja al cotxe! Fa dos dies que ho fa sol (abans l'haviem d'ajudar agafant-los per les aixelles. I la meva esquena ho agraeix moltíssim!!!

Per acabar, aquí teniu una foto del Duet Fantàstic jugant amb el bitxo mort (Un peluix sense farciment, eh! No us penseu que és realment un bitxo mort!). La Lluna té molta força, no us penseu!

Demà tornem a baixar a SAnt Esteve. A veure com anirà...

El Rodri estira.

Un dels “problemes” (vegeu que ho escric entre cometes, perquè tampoc no és pas greu) del Rodri és que quan passeja lligat estira. I estira. I estira. I si veu un gos que li interessa (és a dir tots) encara estira més.

Jo no estic acostumada a això, perquè la Lluna no estira gens. El Bruc estirava en moments concrets: si ens acostàvem molt a una femella que li interessava o si volia tenir un "intercanvi d'opinions" amb un mascle. Si no, no estirava gens. I evidentment en els darrers temps no tenia ni forces ni ganes d’estirar massa, el pobre.

Total, que el Rodri estira. No com un boig (seria horrible), però porta sempre la corretja amb aquell punt de tensió que al final acaba molestant.

Gos nou reptes nous, no??

Per als moments en què no puc dedicar-me a corregir-lo (perquè vaig amb la Lluna o perquè en aquell moment prefereixo senzillament passejar que educar), li vaig comprar un arnés que es diu EasyWalk (en anglès Passeig fàcil). És aquest.

La corretja es lliga davant i quan el gos estira massa, la part de davant de l’arnés l’impedeix d’avançar, el frena. Però és un arnés força incòmode per al gos i moooolt incòmode per la persona que el porta, perquè la corretja es mou molt cada vegada que el gos mou una pota.

Jo procuro fer-lo servir poc. La resta del temps intento solucionar el tema de diverses maneres.

Hi ha una famosíssima educadora canina, la Turid Rugaas, que ha escrit un llibre precisament sobre aquest tema. Es titula (en anglès) "“What do I do when my dog pulls” (Què puc fer quan el meu gos estira). És un llibre molt curtet però molt i molt interessant.

Doncs jo ara tinc l’oportunitat de posar en pràctica el seu mètode, que és el següent:

Abans de començar ensenyar al gos un senyal (soroll amb la boca, picar-se la cuixa…) per a cridar la seva atenció. Això es pot aconseguir fent el soroll i quan ens miri donar-li una xuxe.

-         Durant el passeig parar-se a la mínima tensió de la corretja.

-         Esperar 2 segons sense dir res.

-         Fer el senyal per a cridar la seva atenció.

-         Tan bon punt es giri felicitar al gos.

-         Fer un parell de passos canviant de direcció i el gos seguirà.

-         Premiar amb una xuxe.

-         Repetir tantes vegades com calgui.

Aquest és el secret: repetir tantes vegades com calgui... i no defallir.

PERÒ!!

Hi ha vegades que me’n caso, d'anar parant cada ½ minut, cridant-lo, etc... i sóc una mica més contundent. Una estrebada, un avís, un “Ei!" amb veu enfadada l’ha de fer entendre que “amb aquella actitud no anirà enlloc”.

I si en un moment donat m'estira molt perquè veu un gos i està molt interessant a acostar-s'hi (El Rodri és super sociable, especialment amb les femelles. Ehem...) li passo la corretja per davant del pit per trabar-li les potes del davant (que és el mateix que fa l’Easy Walk) d’aquesta manera:

He fet servir la corretja de la Lluna perquè és vermella i es veu més.

Apa, doncs! Que avui és divendres!!!

Prova superada!

Èxit total del primer cap de setmana sols! Sembla que en algun moment donat el Rodri va plorar una mica però moooolt poc. Va fer també algunes destrosses a coses de plàstic que hi havia al jardí (del rec automàtic), però res de greu.

De nit va dormir a la gàbia i es va portar de meravella i va aguantar tota la nit sense fer pipis.

Ah, la veïna em deia que de vegades agafava una pilota de les que fa soroll i no parava! Ho deia rient, perquè li encanten els gossos, però potser el proper cap de setmana és millor que no li deixi cap de les joguines que fan soroll.

Total, que ha superat la prova. I amb escreix!

Dilluns poc després d’arribar vam anar al parc a córrer (amb la Ste) i després vaig estar una estona al “nostre” prat de sempre jugant. Hi havia un munt de gossos i el Rodri i la Lluna s’ho van passar genial! Penseu que quan els deixo aquí normalment no van al parc, o sigui que tenien un munt de ganes de desfogar-se. Vaig fer algunes fotos que van sortir mogudes però donen una idea de l’ambient caní que hi ha per les tardes al parc.

Ahir per la tarda varem fer classe (només amb el Rodri) i va anar genial! És la cinquena classe que fem (tres de les quals van ser compartides amb la Lluna) i els progressos són espectaculars.  El primer dia no gosava ni tan sols posar les potes a sobre dels bancs de pedra i ahir hi va pujar tot sol... de quatre potes! I fins i tot s’hi va asseure!!

També està molt més interessat en el “treball” i es concentra molta més estona. Al principi de seguida s’agobiava, s’asseia i ni tan sols amb el pernil dolç es motivava. Ara, en canvi, mireu quanta estona es concentra buscant el pernil!

D’acord, vist des de fora potser no sembla molt, però per nosaltres (La Ste i jo) que veiem l’evolució està molt bé!

En un moment donat li vaig posar trossets de pernil en un d'aquest bancs de fusta fets de llistons (com els que tenim allà) i si algun trosset queia a terra ell de seguida deduïa com arribar-hi! En un moment donat el vaig fer passar per sota del banc (per sota!) només animant-lo amb la veu i ensenyant-li trossets de pernil! Tot un èxit! I ho va fer dues vegades! Penseu que per a passar per sota s’havia d’arrossegar amb la panxa tocant a terra!

Fascinant, no??

(Ja sabeu el que diuen: cada loco con su tema...)