dijous, 30 de maig del 2013

Passejant pel bosc amb la Lúa!

Doncs encara tenim la Lúa a casa! I ens ho estem passant pipa amb ella!

Aquí teniu una foto de la protagonista. Guapa, eh?

 



Cada dia descobrim coses noves. És fascinant! Veure com ho observa tot, com imita els grans... Feia temps que no teníem cap cadellet a casa i tot i que donen feina, també donen moltes alegries.

I amb la Lúa no ens podem queixar. És súper bona! A casa no toca res. Cada vespre ha dormit a l’habitació amb nosaltres perquè la volíem tenir ben controlada i que jugant no deixés descansar al Rodri i la Lluna. Però ahir al vespre quan li vaig dir que em seguís per a pujar a dalt a dormir ella se’n va anar directament cap al llitet del Rodri on ell ja estava estirat). Era obvi que preferia quedar-se a baix i és clar, no li vaig dir que no. A més, tenia curiositat per saber com aniria.

I ha anat genial! S’ha portat molt i molt bé, no ha fet cap pipi ni ha molestat els grans. Ja ho dic jo: una super gosseta!

Ahir durant la passejada vaig filmar aquest vídeo. Així us podeu fer una idea de com van les passejades.

(Haureu de clicar l'enllaç, perqùe no acnsegueixo penjar-lo com sempre...) 



Vivim en un entorn privilegiat.




dilluns, 27 de maig del 2013

Una convidada!


Doncs la passejada al pantà va anar genial! La llàstima és que no vaig fer fotos. Xerrant, xerrant em vaig despistar. Un altre dia!

Des de dissabte passat tenim una convidadeta canina a casa!!! Si, si! Tenim la Lúa, la Labradoreta dels nostres amics Maite, Albert i Laia!

I ens ho estem passant tots genial! És un encant de gosseta. Té tres mesos i mig i ens morim de riure mirant-la. És millor que cap programa de la tele, creieu-me!!

Està enamorada del Rodri i s’ho passen genial. Mireu!





De tant en tant els hem de frenar, perquè la Lúa no pararia en tot el dia i en canvi el Rodri de vegades s’atabala una mica.

En canvi la Lluna no en vol saber res i des del principi li va fer saber. La Lúa, que és molt llesta, no la molesta. De tant en tant la saluda i prou.

El que és un xou és passejar-los a tots tres. Avui he sortit jo sola i uf, quin xou de corretges!! Però vaja, amb paciència i bon humor es pot fer!!

I mireu quin goig que fèiem!!



Possiblement demà per la tarda vinguin a recollir-la. Ai, que la trobarem a faltar!!!



dijous, 23 de maig del 2013

Fem nous amics.

Avui durant la passejada del matí hem conegut dos gossos nous, la Berna (una mastina guapíssima) i el Chihui (Un Chihuahua la mar d’eixerit).

Aquí els teniu. Les fotos són molt dolentes, però almenys us podeu fer una idea.



La mastina és una mica espantadissa amb els nens, però és un encant i molt sociable amb els gossos i les persones. És molt graciós veure el Chihuahua al seu costat la mar de tranquil. De fet, és fantàstic veure un Chihuahua caminant tranquil al costat de gossos molt més grans que ell. Normalment la gent els protegeix tant que n'acaba fent gossos espantadissos i fins i tot agressius. I és una llàstima, perquè són gossos amb molta personalitat i molt eixerits. Però se'ls ha de deixar ser gossos....

La noia i el seu marit s’acaben de traslladar al poble i com que no coneixen gaires camins per a passejar hem quedat que demà els acompanyaré al pantà. És un lloc espectacular per a passejar-hi els gossos. A veure si aconsegueixo fer millors fotos!!!

Quan érem junts ha aparegut la Mel, un encant de gosseta tipus Bretó.

El Rodri s’ho ha passat pipa! I la Lluna també! S’ha portat de meravella fins i tot amb el Chihuahua. Estic molt contenta.

Ja us explicaré com va la passejada de demà al pantà!











dilluns, 20 de maig del 2013

Una convidada inesperada.

La setmana passada el Jordi va recollir una gosseta que va trobar perduda pel carrer i la vàrem tenir a casa a dormir una nit. Va ser una experiència interessant!

Aquí teniu una foto dels tres gossets al jardí.

 


Vam mirar si portava el xip i com que sí que el portava vam trucar a la mestressa, que va resultar que l’havia donada a una gent que viu en una masia del Montseny. No era la primera vegada que la gossa desapareixia. Es veu que marxa sovint de casa a donar una volta tota sola. De fet, quan va ser a casa nostra se la veia la mar de bé i tranquil·la. El Rodri i la Lluna la van rebre molt bé. La gossa, que es diu Fiama, també es va portar la mar de bé, amb una actitud molt submisa envers el Rodri i la Lluna. Fins i tot en el moment de menjar (tenia una gana...!) era molt educada.

Com que aquell vespre mateix no la van venir a recollir la vam tenir a dormir, però a fora al jardí. Li vam posar una manteta i es va arraulir la mar de tranquil·la fins l’endemà. Gairebé ens va saber greu quan la van venir a recollir!!!

Estic molt contenta de la reacció dels nostres gossets, que es van portar molt bé amb ella.

De fet, sempre han acollit molt bé els gossos que han vingut a casa. Quan va venir la Giulia de Galgos 112 am ble seu marit i els tres galgos que tenen també es van portar de meravella. Bé, si vingués un mascle potser el Rodri no l’acceptaria, però amb la resta de gossos no té cap problema. Al contrari, es podria dir que li encanten les visites!!!

Millor així, perquè a mi m’encanta tenir gossos convidats a casa!!













dijous, 2 de maig del 2013

Arriba el sol!

Per fi s’han acabat les pluges! Quin avorriment! De fet, no només plovia, si no que feia un fred que semblava que fóssim a ple hivern!!

Aquesta foto del Turó de l’Home estè feta aquests dies. Quina passada, no?
 


I amb la pluja els gossets han hagut de tornar a fer servir els seus impermeables.

La Lluna el necessita perquè l’aigua no li agrada gens, però el Rodri podria passar sense. El problema és que després arriba a casa xop i la casa queda tota bruta i el que és pitjor, amb una olor de pèl de gos mullat que és terrible fins i tot per als qui ens encanten els gossos!

I la gran sort és que ell s’ho deixa posar tot, no té cap problema. Mireu quin goig que fa!



I aquí els teniu tots dos ben equipats.




I després d’una bona passejada... Res millor que una migdiada!!! N’hi ha que la fan al llitet i n’hi ha que prefereixen l’alfombra. La qüestió és fer-la!!!




Veient-los així vénen ganes d’imitar-los!