divendres, 22 de novembre del 2013

Treball després d'una pausa

Després d’un temps de pausa torno a treballar amb el Rodri. A l’estiu semblava apàtic i no estava gens interessat a fer res i jo, la veritat, em vaig desanimar una mica.

Així doncs vaig pensar de deixar-lo descansar i no fer res amb ell. L’única cosa que vaig continuar fent era tirar-li un tronquet quan passejàvem i demanar-li que me’l portés. Com que això li agrada fer-ho, li demanava un parell de vegades i prou.

Fa poc vaig començar a tornar a fer coses d’obediència de les que ja havíem fet. Però sols ell i jo, sense altres gossos a la pista, i només de manera lúdica, sense pressió i sense passar-me, demanant les coses nomes un parell de vegads per no saturar-lo. I el resultat ha estat fantàstic! Està molt receptiu a les coses que li demano, em mira molt i fa les coses divertint-se, que es el més important.

Aquí un poso un vídeo molt curtet d’un dels exercicis que fem:

Amago una mica de salsitxa de Frankfurt sota un con i li faig buscar entres altres cons. El millor del vídeo és veure les ganes amb que ho fa i com mou la cua, senyal que s’ho està passant be.



Ja aniré penjant més vídeos per a compartir amb vosaltres els seus progressos, que segur que seran molts!!








dimecres, 20 de novembre del 2013

El vent i La Lluna.

Quan fa vent la Lluna ho passa molt malament. Suposo que el que la molesta sobretot és el soroll, perquè ella és molt sensible als sorolls forts com petards, trons, etc. El vent, quan passa entre alguns objectes fa un soroll molt agut que em sembla que és el que la molesta més.

Total, que ahir per la nit va fer un vent increïble (jo aquí no havia vist un vent tant fort mai) i vam passar... la nit del lloro!

Normalment els nostres gossos no pugen mai al pis de dalt, on son els dormitoris. Doncs els dies de tempesta, petards, etc. sí que puja i nosaltres li permetem, ja que són moments puntuals.

Ahir va ser un d’aquests dies, o més aviat una d’aquelles nits. El problema va ser que pujava, s’enfilava al llit i quan estava arraulideta xiulava el vent i s’aixecava i marxava per a tornar al cap d’una estona i repetir l’operació.

Resumint en una paraula: la-nit-del-lloro!!!

Per sort Aquesta nit no ha fet vent i hem pogut descansat tots la mar de bé!

Ai, Lluna Pruna!!!