El pantà de Sant Esteve

Les passejades del matí pels voltants del poble sempre son una xulada. Tenim la sort de viure en una zona amb molt de bosc i camps de conreu que de vegades estan en repòs i pels que els gossos poden córrer.

Molt a prop del poble tenim un pantà molt xulo i fa un parell de dies hi vaig anar amb els gossos.

La passejada és llargueta (per això només la fem el dia que tinc més temps al matí) i una bona part la poden fer deslligats, o sigui que és genial. Aquí teniu fotos d’aquesta darrera vegada.

La Lluna es va dedicar a entaforar-se pels llocs més inversemblants. Després li vaig treure l’abric perquè tenia por que se l’enganxés en alguna branca.

Si, si. Després d'aquesta foto... va desaparèixer dins els sotabosc.

Que bonic el reflex de l'aigua! La muntanya que hi ha al davant es el Turó de l'Home, força cobert de núvols baixos.

L’aigua estava tant alta que no vam poder donar tota la volta al pantà. Aquí es veu molt bé per on continua el camí normalment.

Us heu fixat en l'arbre?

Després, abans d’entrar a casa l’he d’eixugar amb una tovallola, a l'amic Rodri, perquè arriba xop. I de vegades, quan l’aigua on es fica no és tant neta (li encanten les basses fangoses) fins i tot l’he de ruixar amb la manguera! Quin gos!

Quan arribem a casa de vegades els deixo a fora una miqueta perquè de tant en tant s'acostumin a estar a fora fins i tot quan jo sóc a casa. I val a dir que ho accepten la mar de bé! Aquí els teniu, compartint llitet.

La foto està feta des de darrera el vidre.

Quin duet!!

Ah, el cole...!

L’altra dia de classe el marit d’una de les noies, l’Alícia, va fer algunes fotos del grup que fem classe junts. Mireu!

Fem goig, oi? I mireu aquesta del Rodri! Que guapo, no???

De totes maneres, no tot són flors i violes.

Hi ha dies que les coses van rodades i altres que costen una mica més. El Rodri és jove, té 17 mesos, i està ple d’energia i té moltes ganes de jugar. Per això de vegades li costa concentrar-se en el tema. Qualsevol cosa li interessa i el distreu, sobretot els gossos que fan classe amb nosaltres o els que volten al voltant de la pista. A mi em costa cridar la seva atenció fins i tot amb xuxes i això em frustra una mica. Però vaja, és part de l’aprenentatge (d’ell i meu). En moments així respiro fort, em relaxo i continuo la classe.

Cada vegada que acabo una classe penso en les coses que he fet, en com ha anat i en què he d’esforçar-me més la propera vegada.

I quan començo la nova classe repasso el que vull fer aquella classe. Coses com ara “avui en centraré en fer que em miri motivant-lo molt i fent que es diverteixi” o “Avui treballaré amb calma i sense posar-me nerviosa encara que es distregui molt”. I coses així...

Fa poc que fem classe i estic segura que cada dia avancem, fins i tot els dies que sembla que anem enrera.

Anem en bicicleta!

Aquest cap de setmana hem estat intentant ensenyar al Rodri a caminar al costat de la bicicleta.

La Lluna és un crac i ara tenim ganes que el Rodri n’aprengui per a poder anar tots junts en bicicleta.

Anar en bicicleta agrada molt als gossos perquè la bicicleta s’adapta més a la velocitat “de creuer” dels gossos, que és un trot que nosaltres, a peu, difícilment aconseguim.

No és fàcil, perquè el gos ha d’aprendre a anar al costat sense creuar-se per davant de la bicicleta ni desviar-se, sense parar-se a olorar ni fer pipi, sense fer cas dels altres gossos... Si no, podria desequilibrar el ciclista i fer-lo caure. Poca broma!!

De moment ho està fent molt bé.

Dissabte vàrem fer una passejada mes curteta i avui l’hem feta més llarga. Aquí teniu fotos de dissabte.

Jo porto el gos a l’esquerra i amb la corretja a la mà. Sento que així tinc més control del gos.

  

Com que anant en bicicleta tenim les mans ocupades, jo crec que és molt important ensenyar al gos algunes paraules clau. Jo faig servir les indicacions típiques que faig quan caminem com ara “a poc a poc”, “quiet”, “anem”, ”creuem” i algunes de més concretes, com “girem, girem” perquè el gos entengui que canviem de direcció i ens segueixi sense problemes.

Ah, i no m’oblido de felicitar-lo quan ho ha fet bé i d’anar-lo motivant quan va de costat i tranquil, és clar!!

Avui hem creuat un gos i aquí sí que el Rodri ha intentat acostar-se una mica massa i he hagut d’avisar-lo fort perquè m’ha fet trontollar una mica. Llavors sí que he fet servir un bon “No!” força contundent, també.

Ah, a mitja passejada els hem deixar córrer lliures una bona estona perquè poguéssin olorar, córrer, jugar i fer els pipis que volguéssin.

Amb una mica més d’entrenament estic segura que podrem fer unes bones passejades en bici sense problemes!

Al cole!

Ara que hem tornat a casa torno a pujar de manera regular (tres tardes per setmana, si puc) al Centre Caní Vallgorguina, o com li dic jo, al “cole”.

Allà els gossets s’ho passen genial mentre juguen amb altres gossos i aprenen coses noves.

Vaig començar amb el Bruc, vaig seguir amb la Lluna i ara em dedico al Rodri, que ha de treballar una miqueta per a ser un gos encara més educat.

Es porta molt bé, la veritat, però és jove, té força i de vegades estira una mica massa la corretja. A les classes aprenem tots dos a conèixer-nos millor, a estar atents l’un a l’altre i a divertir-nos fent coses junts.

A més, a mi m’encanta fer classe! M’agrada molt la obediència  (Obediència Canina Internacional) perquè t’ajuda a tenir més complicitat amb el teu gos, a estar més en sintonia un amb l’altra. Ara com ara estem treballant el “costat”, el “seu”, el “terra”, el “quiet”... Ell ja sap fer totes aquestes coses, però es tracta que les faci mentre hi ha distraccions o està amb altres gossos. Es tracta que estigui pendent de mi i que faci els exercicis amb precisió i exactitud. Oh, no és una feina només d’ell, no! Jo li he d’ensenyar com fer-ho bé, i això costa moooolt! De fet, ja he dit que a les classes aprenem tots dos oi?

Ja us aniré explicant els nostres progressos.

De moment, us penjo una foto Rodri a classe, assegut i quiet. Estava tant guapo que no vaig poder evitar fer-li una foto!

I per acabar, una foto dels dos ben adormidets, un al costat de l’altre. M'agrada molt veure'ls així!

Mmm... vénen ganes de dormir, oi? 

Descobrint llocs nous junts.

Havia promès imatges de l’excursió i ara mateix les podreu veure.

Va anar genial. Els nostres gossos es porten de meravella tant al cotxe com als llocs on ens allotgem, i per això es mereixen que de tant en tant ens els emportem amb nosaltres.

No hi ha com tenir gossos ben educats per a poder anar amb ells a tot arreu! I no vull dir gossos que sàpiguen fer bé el “seu” i el “terra”, si no gossos que passegin tranquils pel carrer, que no bordin, que es puguin estar sols en una habitació d’hotel un parell d’hores sense tocar res ni bordar ni plorar, que aguantin bé el pipí.... etc.

Els nostres tot això ho saber fer de meravella. Mireu que bé estaven a a terrassa de l’habitació i a dins:

La dona de la casa no s'ho creia! Deia que no es notava que hi hagués gossos, perquè no bordaven gens. Quin gust!

Vam aprofitar per a fer moltes excursions (algunes amb el Jordi i altres sense, quan ell tenia reunions) i els gossets s’ho van passar de meravella corrent amunt i avall com bojos. De tant en tant conèixer llocs nous els agrada molt. Com a nosaltres, vaja.

Mireu algunes instantànies.

La Lluna és molt xafardera. Li encanta enfilar-se i mirar el paisatge!

I aquí teniu un video. S’ho van passar pipa!

Ho hem de fer mes sovint, això d'anar junts d'excursió!