OK, la pausa ha etat mes aviat llargueta, però vaja... l’important é que ja torno a ser per aquí.
Avui parlaré de gossos que no han tingut una vida gaire fàcil. En concret, parlaré de la Mora, la gosseta que té acollida la meva veïna consol.
Aquí la teniu:
El seu fill gran la va recollir d’una granja de la província de Salamanca on la tenien lligada en un arbre, morta de gana i bruta, esperant que el seu amo trobés el moment de penjar-la, perquè ja no li servia per a res (vigilava el ramat de vaques) i allà quan els gossos ja no serveixen... doncs això, els pengen. Suposo que seria massa car i massa molèstia portar-los al veterinari a donar-los, com a mínim, una mort digna...
Total, que ells la va agafar amb una manta (no caminava) i la va pujar al cotxe. La va tenir els primers dies, la va portar al veterinari, li va començar a donar un bon pinso... y de mica en mica es va anar recuperant d’aquella manera que només els gossos poden fer. És increïble en canvi que va fer en 15 dies!!
Com que ell no podia tenir-ne cura perquè viatja molt, la va portar a casa de sa mare, on està vivint des de principis de mes.
Als matins sortim juntes a passejar amb els tres gossos i la veritat és que la Mora està gaudint moltíssim de la seva nova vida.
Aquí la teniu!
Fa bona cara, oi? I com li brilla el pèl!
Ara ja estem en procés de buscar-li una casa. No serà fàcil, perquè té 7 anys i camina una mica malament de les potes de darrera (tot i que està millorant moltíssim a base de fer exercici). Però es mereix una segona oportunitat i una família que se l’estimi i la cuidi com es mereix.
Seguiré informant!!
Mònica.
