El Rodri va entrar en les nostres vides quan va faltar el Bruc. La Lluna, acostumada a viure sempre en companyia d’un altre gos, patia molt estant tota sola. Es notava que estava trista: a casa dormia moltíssim i jugava poc. Semblava haver envellit molt en poc temps.
Nosaltres en aquell moment vivíem a cavall de Monza i Sant Esteve, amb la qual cosa no podíem agafar un cadell que, donats els nostres desplaçaments, no hauríem tingut temps per a educar. Tampoc no podíem buscar un gos a la gossera de Monza, perquè els gossos de gossera al principi els has d’educar a la seva nova vida amb temps, paciència i tranquil·litat.
Va ser llavors quan el Francesc (Ronçana.com) ens va oferir un cadell de Labrador negre de 10 mesos, el Rodri.
I des de llavors és un membre més de la nostra família.
És un gos fantàstic, molt carinyós, juganer i actiu quan som fora de casa, però extremadament tranquil a dins.
Li encanta l’aigua i embrutar-se a totes les basses, fins i tot a les més fangoses. Sort que tenim jardí i una bona mànega!!!
És un fantàstic amic per a l’Arnau i tots els nens en general. Li encanten i els respecta molt: mai els pren una joguina ni els salta a sobre.
És ben bé el gos que desitjàvem a la nostra família!!!
I a sobre, és guapíssim!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada